RETAILcat demana al Parlament que aposti pels BID’s a la nova llei de comerç, en la que també vol que es reguli el comerç online, l’economia col·laborativa, es fixin els dies d’inici de rebaixes i s’unifiquin l’obertura de comerços en festius
Aquest matí, RETAILcat ha presentat al Parlament, la valoració i esmenes sobre la nova llei del comerç, serveis i fires de Catalunya, aprovada pel Govern. La presentació ha estat a càrrec de Joan Carles Calbet, president de RETAILcat qui ha comptat amb el suport a la sala dels presidents de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, Fundació Barcelona Comerç, Salva Vendrell i Cecot Comerç, Cristina Escudé, entitats que com Comertia que presideix, el mateix Calbet, integren RETAILcat, organització empresarial representativa del comerç i del retail a Catalunya, amb més de 30.000 punts de venda adherits i el 50% dels treballadors del sector a Catalunya empleats.
RETAILcat ha fonamentat la seva intervenció en la necessitat de modernitzar les formes d’organització i gestió del sector, i entenent la nova llei poc resolutiva en aquests aspectes ha demanat al Parlament que modifiqui diferents aspectes.
Així, la primera esmena ha estat en relació a l’article 54 sobre “Àrees de gestió econòmica urbana”, exigint per a aquest punt, un redactat més clar i que la llei aposti de forma definitiva pels BIDs – Business Improvement Districts-, un model d’organitzacions de promoció públic-privada per a la gestió de zones amb altes concentracions de negocis. Per a RETAILcat, aquest model és “la única via per assolir eixos comercials urbans potents i competitius. És impossible que una única llei de comerç pugui adaptar-se a totes les particularitats de cada municipi i de cada eix comercial urbà. La manera de fer-ho és amb els BIDs”, ha exposat Calbet qui ha recordat als parlamentaris, l’èxit sobradament contrastat d’aquest model, a molts països. “Els BIDs, en funció de la realitat concreta de cada zona permeten regular i gestionar des d’horaris comercials a promocions, mobilitat, accessibilitat, inversions, serveis a empreses i usuaris…etc, afavorint, la regeneració urbana i reactivació econòmica complementàries a les que poden fer les administracions públiques. Éxigim que la llei comprometi al govern de Catalunya a desenvolupar la normativa que reguli aquest tipus de gestió en l’espai públic, sigui perquè disposa de capacitat legislativa o perquè insta al Govern Central a impulsar-la”, ha demanat el president de RETAILcat.
De la mateixa manera i sota el mateix objectiu d’aconseguir una llei d’acord amb les noves formes d’organització i gestió del sector presents i futures, RETAILcat ha demanat ampliar l’article 16 sobre la “Venda de productes per internet”, de forma que quedi recollida l’equiparació de la fiscalitat de les transaccions comercials amb independència del canal de venda emprat i de la ubicació de la seu de l’empresa que ven el producte o ofereix el servei. “Per obrir una botiga física se’ns demanen tot tipus de requisits i se’ns fan tot tipus de controls, projectes d’activitats, llicencies, taxes, impostos, tenim inspeccions de seguretat, sanitat, qualitat dels productes, etc… En canvi per internet, no es fa res de tot això.”, ha exposat Joan Carles Calbet qui ha insistit a deixar clar que “no estem en contra de la venda online, tot el contrari, però el que volem és garantir la igualtat de condicions per a tots els operadors”. En aquest sentit, Calbet ha concretat que el preu és, ara per ara, el principal motiu de compra online al nostre país – en contra de la comoditat, motivació majoritària en altres països- i d’aquí, també, la importància de regular aquest canal de venda i els seus operadors, ja que el fet que moltes botigues online venguin productes que vénen de fora sense pagar ni els aranzels, ni l’iva, els permet fixar preus més baixos. “I d’això se’n diu competència deslleial”, ha sentenciat Calbet.
RETAILcat també demanat que la nova llei valori, per garantir la sostenibilitat, una possible taxa per fer front a l’increment del transport de repartiment de comandes a domicili lligat a la venda per internet i que reguli, també, la venda a pèrdua; i doni més atenció a les transaccions sota el paraigua de l’economia col·laborativa –per evitar el mal ús i que aquest pugui arribar a ser un canal de venda sense control, fins i tot de productes robats-, i que la llei garanteixi que els intercanvis en aquest context només puguin ser entre particulars.
Altre de les esmenes consensuades per totes les entitats membres de RETAILcat, i presentades avui a la Comissió del Parlament encarregada, ha estat la relacionada amb l’article 37 sobre “Exclusions d’horari comercial general”. Per una banda, RETAILcat ha demanat que la nova llei disposi que els 8 festius proposats per la Generalitat siguin els mateixos per a tothom (per evitar desconcert com ahir 23 d’abril), i que els municipis puguin afegir-ne 2 més en funció de la particularitat de cadascun.
La manca d’unificació provoca distracció general, tant entre els consumidors com entre els mateixos operadors que moltes vegades no saben mesurar l’interès d’obrir o no, per la incertesa del seguiment en l’eix comercial on estan ubicats.
RETAILcat també demana simplificar els supòsits de les exclusions de l’horari comercial general i ha demanat que els establiments de menys de 150m2 puguin obrir en tots els casos. Sigui quina sigui la seva activitat (no només alimentació) i sigui quin sigui la mida del municipi (no només en municipis de menys de 5.000 habitants), i per descomptat, que pertanyin o no a un grup empresarial. La millor manera de regular tot plegat, però, ha insistit Joan Carles Calbet, és la implantació dels models BIDs amb els que l’adaptació de l’horari a l’entorn queda garantida.
De la mateixa manera, RETAILcat ha exigit que s’elimini de la nova llei, qualsevol possibilitat que un municipi pel simple fet de tenir una àrea comercial pugui ser declarat municipi turístic. Aquesta catalogació ha demanat Calbet, s’ha de lligar a mèrits propis. “No pot ser l’excusa perquè alguns Centres Comercials s’aprofitin i obrin cada dia festiu de l’any com passa ara, ni perquè es repeteixin casos com al Roca del Vallès”.
La darrera esmena presentada per RETAILcat ha tingut com a objectiu una actualització de la venda en rebaixes, L’organització empresarial representativa del retail (comerç i serveis a les persones) a Catalunya ha demanat una correcció de les temporades de rebaixes, de dos a quatre (hivern – primavera – estiu – tardor) i que es garanteixi un consens en la data d’inici de cada una d’elles. “Les rebaixes són la única promoció que garanteix els drets dels consumidors, per això és bo fer-les amb totes les garanties al final de cada temporada. Així evitem les “mid-season sales” d’ara. Són rebaixes però sense drets pels consumidors”.
Durant els pròxims dies, algunes de les entitats integrants de RETAILcat compareixeran de forma individual davant la comissió de la Llei de Comerç del Parlament, recolzant les esmenes avui presentades, entrant més en detall en algunes d’elles i en algun cas, afegint alguns aspectes més específics.